“Un desig per el poble gitano” de Ramon Vilchez

 Un desig per el poble gitano

Com moltes i molts sabeu, porto més de 30 anys treballant amb el Poble Gitano
des de l’administració pública. Conec a moltes famílies gitanes des de fa molts
anys. Famílies amb les que he treballat, a les que estimo, i de les que he après
molt. Encara recordo els meus primers anys, amb el Tio Marchena, en pau
descansi, i amb altres membres d’aquesta gran comunitat, ajudant a tantes
famílies per a que poguessin tenir simplement un lloc on viure, i deixar així
enrere les xaboles i assentaments en els que malauradament es trobaven. Ha
plogut molt d’ençà.
Puc dir que he viscut moltes coses amb el Poble Gitano, i que tinc grans amics i
amigues, i persones a les que respecto i admiro moltíssim. Per això, en aquest
moments, el primer que us vull dir és que acompanyo en el sentiment a totes
aquelles famílies que heu perdut a algun membre per aquesta crisi. Ho sento de
tot cor. I també vull enviar una fortíssima abraçada a totes les famílies gitanes
que a hores d’ara us trobeu lluitant contra aquest virus. Molta força, estic segur
que us en sortireu!
Quan em van demanar escriure aquest petit article, vaig pensar en parlar-vos
del Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya, del meu equip i
la feina que estem fent en aquesta situació tant preocupant. De les que coses
tant importants que hem aconseguit plegats en els darrers anys. Però,
finalment, he decidit ser molt més breu, i donar-vos un missatge. Un consell.
Una petició. Un desig. A canvi, jo us prometo el meu suport i l’esforç i treball
incansable per aconseguir que aquest somni es faci realitat.
Però abans, voldria exposar en quin punt ens trobem en aquest moment.
Moltes famílies gitanes es troben actualment en una situació molt preocupant.
Fins i tot algunes es troben en un punt de màxima vulnerabilitat. Moltes
persones autònomes (una important majoria dintre de la comunitat gitana, per
cert), que es dediquen principalment a la venta ambulant als mercats municipals
d’arreu de Catalunya, han vist com els seus ingressos es reduïen a zero, donat
que no podien dur a terme la seva activitat professional per l’estat d’alarma.
Afortunadament, moltes estan podent sol·licitar els diferents ajuts que s’han
activat des de les administracions, però encara n’hi ha que no hi tenen accés. En
aquest cas, se’ls està oferint suport des dels serveis socials. Cal tenir en compte,
a més, que moltes d’aquestes famílies mai havien necessitat accedir a aquests
serveis, perquè, tot i que no sempre amb la mateixa fortuna, havien aconseguit
tirar endavant les seves cases.
També estic veient com moltes famílies, que ja abans de l’actual crisi sanitària es
trobaven en una situació de vulnerabilitat, estan encara en un moment més
precari com a conseqüència de la pandèmia. De fet, ahir vaig rebre un correu
amb una declaració del Comitè Europeu Econòmic i Social de la Unió Europea
avisant de la necessitat d’estar alerta sobre l’empitjorament de les condicions
del Poble Gitano durant la pandèmia, i fent una crida a l’actuació de la pròpia
Comissió Europea.

Però us he de dir que també estic veient com moltes persones gitanes, que fa
uns anys es dedicaven a treballs molt durs i precaris, o fins i tot no tenien feina,
actualment, no estan patint amb tanta duresa els efectes socials i econòmics tan
terribles que està ocasionant aquesta crisi sanitària. I no han rebut un cop tant
dur, perquè afortunadament van decidir començar un procés formatiu. Van
apostar per l’educació. Van decidir formar-se. Tot i ja ser adults i adultes. Tot i ja
tenir fills i filles. Tot i haver deixat l’escola molt joves.
Aquestes persones, gràcies a tenir una feina remunerada, aconseguida en la
majoria d’ocasions per haver obtingut una titulació acadèmica o per estar cursat
estudis post-obligatoris, com la universitat, no estan patint el mateix impacte
econòmic que una part important del Poble Gitano. I la clau, en la gran majoria
de casos, ha estat l’educació.
I aquí ve el meu desig. El meu consell. Aquesta pandèmia ens ha demostrat que
el grups més vulnerables són els que menys accés tenen a l’educació, i seran
sempre els que més patiran davant qualsevol crisi. Per això, us animo i us
demano, com amic, que us formeu. No importa la vostra edat. Ni la vostra
situació. Ni quan vau deixar l’escola. Formeu-vos. Lluiteu per obtenir el graduat
escolar, un cicle formatiu, un grau universitari, un doctorat. Lluiteu. I lluiteu per
a que els vostres nens i nenes no abandonin els estudis. Sé que no ho teniu fàcil.
Que aquesta societat no us ho posa fàcil. Que patiu molta discriminació en
moltes àrees de la vida. Però vosaltres lluiteu, perquè la meva promesa és que
jo lluitaré amb vosaltres. Jo i el meu equip del Pla Integral del Poble Gitano, i de
ben segur també ho faran moltes organitzacions gitanes. Tots i totes us
donarem el nostre suport i ens esforçarem i treballarem incansablement per
aconseguir que la vostra empleabilitat, les vostres condicions socials, les vostres
vides, el vostre futur, sigui un èxit. Aquesta és la meva promesa, abans, ara i
després de la pandèmia. Tan de bo que la teva lluita sigui l’educació.
Una abraçada ben forta del vostre amic,

Ramón Vílchez
Responsable del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social (Generalitat
de Catalunya)